AL MAI IN UÀNIS

In che sera si ferma un carabinîr talianot e al domanda se ch' a ul fâ duta che int cun chel rôl. Cualchidun j à rispuindût che "a sin achì par vecia usansa di plantà al mai!! E lui messedant piavot e talian al dîs: "El prossimo anno no se metterà!" Alora j à lati dongja un di chei braurins dai Pirusins e cun vôs sigura j à rispuindût cussì: "Di cuant che jo mi ricuardi, sacrament, al mai a lu an simpri plantât. E chist an ch' al ven lu plantarin ancjamò!" A Son passàs tanc' ains (c.40) din che volta, e ancja chist an, ma no plui tal mies da plassa, al nestri mai al era ciamò lì. L 'usansa dal mai nus ven da preistoria, par anunziâ al sveâsi da tiara, la Viarta, cambiant al mes naturalmentri daûr da inz e dai climas da regions d' Europa. Se l'èria chist famôs mai ? Al l' era un len di rôl alt 7~8 m. circa, dispedât a mies, cun t'un pocis di ramasis parsora. La usansa di Uànis a dîs che i zovins di jeva and'an al dovê di plantà chist mai, miôr se di rôl. La sabida prima da prima domenia di mai. Dal ' 45 al '50 circa, cualchidun metint la bandiera rossa sul mai al veva tentât di zontà li tradizions dal antic mai cun che dal 1° mai dai lavoradôrs. No sol achì ma un poc par duc i pais caènti. Forsi parseche la usansa dal mai a jè pa prima domenia e no pal prin di mai, la messedanza no' à cundurât e 'l mai al è restât dome pai so tradizion plui vecia. A usavin a meti ancia aItris mais, plui piçui dilunc da stradis là che passava la prucissions dal Corpus Domini. A erin frascjis grandis trê, cuatri metros e lontanis ancia 3-4 metros I' una da l' altra; e li plui grandis li ficiavin sul sagrât da glesia. Daûr li cualitâts dai lens che ogni contadin al meteva denant da so cjasa a si podeva capì di se banda dal pais che 'I veva tajat li frascjis (o ta gleriis, o tai palus o tai rojàs).

(Testo e disegno di Lucio Stel)

 

 

Al bidicut a Nadâl

Una volta ta fameis dai sotans,la miseria a era l'unica roba che vevin simpri: a no j mancia va mai, nancia a. Nadâl. Alora cualchi sornada devant Nadâl j fruts, cu la cariola. a lavin a cirì al bidicùt ta che fameis che stavin miôr tal pais. E in ogni famea, a disevin cussì: "A sin vignûts a cirì al bidicùt par scjaldâ 1 Bambinut!'. Chist bidicùt al podeva jessi o un piçul ÇOC. o uçâ sclesa di socja sclapada, o un loc di pal. Insoma roba di len par podè tignì piât al fûc la gnot di Madins, e scjaldâ al Bambinut. E prima di la a durmi, nô fruts a metevin sul balcon li soculùtis bieli lustris cui sfrusìn. E tal doman di matina, a erin contentons di ciata una sfilsùta di fîcs, doi mandarins e cuatri coculis.

(Testo e disegno di Lucio Stel)